Digikam/Visita guiada

From KDE UserBase Wiki
Revision as of 14:59, 18 April 2012 by Abella (talk | contribs) (Created page with "Com podeu veure he optat per utilitzar l'opció «Raó àuria» per aquesta imatge, però '''digiKam''' té ajustaments predefinits per a totes les relacions de paper d'impressi...")

Informació

Les imatges són miniatures en les que podeu fer clic.


Introducció

Les persones que gaudeixen de la fotografia digital com una sortida creativa estan molt familiaritzats amb els productes de programari d'empreses com Adobe™, Corel™, ACD Systems™, Bibble Labs™, Light Crafts™, i fins i tot Google™. La majoria també és probable que estiguin familiaritzats amb el que fins fa poc era el principal editor de fotografia d'origen obert, The Gimp. Per desgràcia, a The Gimp li manca una característica molt important per a molts dels fotògrafs, l'edició de 16 bits per canal. Per això, la majoria dels fotògrafs professionals no consideren The Gimp una alternativa viable. És cert que també hi ha Cinepaint, el qual és una bifurcació de The Gimp de fa uns anys, i ofereix edició de 16 bits per canal. Per desgràcia, la seva interfície deixa molt que desitjar i no sembla estar molt mantingut.

Afortunadament, ara hi ha una altra alternativa de codi obert amb les capacitats del mode d'edició de 16 bits que sembla estar llesta per ser competent per als nois grans: digiKam. Personalment l'he descobert recentment. Bé, ja ho havia intentat abans, però només des que vaig provar la seva edició per a KDE SC 4 vaig pensar que estava llest per al meu ús. Estava força sorprès de veure com ha millorat i quantes característiques hi han inclòs. Algunes de les quals són les següents:

  • Suport de 16 bits per canal.
  • Eines de corbes i nivells.
  • Suport per a la gestió de color.
  • Eina de balanç de blancs amb selector de color.
  • Eines de correcció de la lent.
  • Eina escapçat de la relació d'aspecte amb diversos formats estàndard disponibles.
  • Una adequada eina de conversió a negre i blanc.
  • Processament per lots.
  • Característiques d'etiquetatge i cerca.
  • Exportació a Facebook, Flickr, Picasa, etc.

N'hi ha molts, molts més que simplement no tinc temps d'esmentar. Per descomptat, digiKam no és perfecte. I hi ha un parell de coses que espero millorin o corregeixin aviat. Però, us asseguro que si us dediqueu a la fotografia, sentireu a parlar molt més sobre digiKam en el futur i, sent optimistes, també gaudireu del seu ús.

Ara, permeteu-me que us porti a través d'una volta ràpida pel que és treballar en digiKam. Actualment estic fent servir la versió digiKam 1.0.0-beta4 que es troba als repositoris KDE4 de PCLinuxOS.

Edició RAW

Per a aquesta volta he decidit utilitzar aquesta foto per la seva il·luminació una mica desafiant.


Aquesta és una imatge RAW presa amb la meva vella Pentax istDS*. Així és com es veu en l'editor del digiKam, que per cert existeix com una aplicació independent anomenada showFoto.


Si esteu familiaritzat amb els histogrames, us haureu adonat que l'histograma d'aquesta imatge sembla molt estrany. La raó és que digiKam pot mostrar dos tipus d'histogrames, lineals i logarítmics. El que es mostra aquí és l'histograma logarítmic, però la majoria de les persones només estan acostumades al tipus lineal. Podeu canviar de tipus fent clic en els seus respectius petits botons sobre l'histograma. Per desgràcia, en fer clic al botó d'histograma lineal per a aquesta imatge l'únic que s'aconsegueix és una línia plana. Això és el que la documentació de digiKam diu al respecte:

«Per a les imatges que contenen substancials àrees de color constant, un histograma lineal sovint serà dominat per una sola barra. En aquest cas un histograma logarítmic sovint serà més útil.»

Estic segur que hi ha raons tècniques per a això, però em pregunto quins altres programes, com CinePaint, són capaços de mostrar correctament un histograma lineal per a aquesta imatge. Esmento això perquè sé que algunes persones es basen molt en l'histograma i crec que el tipus lineal és més útil. Però estic d'acord que el tenir un histograma logarítmic és millor que res. Per tant, ja que aquest no és realment un mur en la demostració podem continuar.

Jo no sóc ni de lluny, un expert en post-processament. El meu flux de treball normal a l'hora d'editar una imatge és la d'editar els nivells, ajustar la saturació, tallar i redimensionar, i després enfocar la imatge. Per tant, tractarem de fer-ho amb aquesta imatge.

Nivells

Primer utilitzarem l'eina de nivells trobada a Color -> Ajust de nivells.


Bàsicament acabo d'afegir una mica de contrast desplaçant la barra de l'esquerra (sota el segon histograma) cap a la dreta i aclarir la imatge en moure la barra dreta cap a l'esquerra. La finestra de vista prèvia s'ajustarà automàticament a mesura que feu els ajustaments de manera que coneixereu quin serà el resultat.

Saturació

Ara, augmentarem la saturació per mirar de treure una mica de color. Per fer-ho utilitzarem l'eina de saturació trobada a Color -> To/Saturació/Lluminositat.


No m'agrada l'aspecte «Disney» que en algun moment i per omissió les càmeres prenen imatges amb colors molt saturats. M'agrada mantenir les meves imatges una mica realistes. De manera que no m'agrada bolcar massa la saturació. Crec que, per aquesta imatge, aquesta quantitat de saturació és prou com per donar-li una mica de vida sense endinsar-se a la terra dels dibuixos animats.

Escapçat

Ara retallarem la imatge. Aquest és realment un pas important si planegeu imprimir la imatge. Si alguna vegada heu pres imatges DSLR per imprimir sense primer retallar-les, probablement us haureu trobat amb una desagradable sorpresa doncs no se centra correctament, o una part important de la imatge es queda fora. La raó d'això és que la imatge que vàreu donar no tenia les mateixes proporcions que el paper sobre el que s'imprimeix. De manera que primer l'haureu de retallar. Per evitar-ho cal retallar les imatges a les mateixes proporcions que el paper sobre el que voleu imprimir. Sí, això significa que cal una imatge diferent si voleu imprimir 8×10 que si voleu 5×7, 14×20, etc. Afortunadament, digiKam fa que aquest pas sigui simple amb la seva eina escapçat de la relació d'aspecte trobada a Transforma -> Escapçat de la relació d'aspecte.


Com podeu veure he optat per utilitzar l'opció «Raó àuria» per aquesta imatge, però digiKam té ajustaments predefinits per a totes les relacions de paper d'impressió habituals en el mercat, fins i tot us permet escollir una relació personalitzada.

Definició

The final step in my photo processing work-flow is to sharpen the image. I am used to using the Unsharp mask method for this purpose, but in reading digiKam’s documentation I was surprised to learn that they actually recommend the Refocus method as a way to obtain better results. This is how the Sharpen tool looks, found under Enhance -> Sharpen.


As you can see, you can change the sharpening method used with a drop down button. You can zoom in to the image as much as you want using the Zoom button, and you can move the zoom window around in the small preview image above the settings area. I was conservative in the amount of Circular sharpness specified because I could see in the preview area that going for more would result in a lot of grain being visible. This amount improved the sharpness significantly while still retaining the smooth look of the overall image. This is my final result.


As you can see, there is quite a bit of improvement over what we started with.

Correcció automàtica

Normally I would have been content with leaving it at that. But since I am still in the exploring digiKam mode, I decided to test some of the Auto-Correction tools available. To do that, I went back to the original RAW image, and after importing it, I went straight into Color -> Auto-Correction. This is what it looks like.


As you can see, there are five automatic correction levels that you can choose from to improve your image. In most images that I have tried this with, the Auto Levels option gives the best results. However, in this particular image the result was too dark. I had not seen any image for which the Equalize option resulted in an improvement, but for this particular image the results it gave me were surprisingly good. This is what the digiKam documentation says about the Equalize method of Auto-Correction:

"Equalize: this method adjusts the brightness of colors across the selected image so that the histogram for the Value channel is as flat as possible, that is, so that each possible brightness value appears at about the same number of pixels as each other value. Sometimes Equalize works wonderfully at enhancing the contrasts of an image. Other times it gives garbage. It is a very powerful operation, which can either work miracles on a image or destroy it."

Well, looks like they were not kidding. My image turned out much better using this method of correction instead of my normal level adjustment step. This is how the image looks after adding saturation, cropping it, and sharpening it.

Conclusió

Without a doubt digiKam has a lot to offer for the photographers among us. Unfortunately, it still has one glaring omission – a clone tool. You may have noticed that the original RAW image had some dust specks in the sky above the trees and in other parts of the clouds. In digiKam, the only tool available for trying to remove such things (other than cropping them out as I did here) is a tool called In-painting, found under Enhance -> In-painting. However, that tool is not easy to use and is rather slow. With a proper clone tool, as available in most other photo editors, removing such items only takes a few seconds. The good news is that the digiKam developers have acknowledged this omission as a bug and we can expect to see it implemented in a future version of digiKam. In the mean time we can use the Gimp to take care of these items as a final touch up step.

I think you will agree that digiKam is an amazing open source tool. It has now become my main photo editor. If you are into photography, why not give it a try?

Aquesta pàgina es va escriure a l'octubre de 2009. Hi podeu afegir el que calgui, parlant d'una versió. Posterior?