Què és una distribució
Què és una distribució (distro)
Linux és diferent -però no us preocupeu-
Hi ha un nou idioma -però el podeu aprendre a poc a poc a mesura que avanceu-. Aquesta pàgina pretén explicar algunes de les coses que són fonamentalment diferents, per a que us trobeu immediatament més còmode.
Què és una distro?
No hi ha un equivalent en el món Windows. La base de qualsevol distribució és el nucli linux, el qual s'actualitza amb freqüència, però és el mateix per a totes. A més d'això hi ha altres capes que poden afectar la forma en que la que es veu l'escriptori. La majoria de la gent no vol haver de prendre totes aquestes decisions -i es necessita molta habilitat tècnica per configurar un escriptori- de manera que ho fan les distribucions. Penseu en això en termes de marques. Podeu tenir Mageia, Fedora, Debian, Kubuntu o una de moltes altres. Totes us ofereixen les mateixes aplicacions -podeu seguir les guies d'aprenentatge en qualsevol d'elles- però cadascuna té la seva pròpia aparença, i en ocasions hi ha diferències de menor importància.
Quan trobeu una diferència i no sabeu què fer
Si trobeu que les instruccions no funcionen, visiteu el fòrum i pregunteu. Algú us ajudarà amb les diferències.
Si us sentiu més còmode fent preguntes pel xat, Com xatejar amb altres usuaris del KDE us ajudarà a fer anar i obtenir el xat 
Quines distribucions hi ha?
Hi ha moltes distribucions per enumerar-les aquí, i segueixen apareixent de noves. Per una descripció completa de les distribucions de Linux, proveu DistroWatch.
El nombre de distribucions és aclaparador, però no us preocupeu. A menys que tingueu necessitats molt específiques, la majoria de distribucions estan bé. Coses a tenir en compte són:
- La distribució suporta el meu maquinari?
- S'ha actualitzat recentment, per exemple, en l'últim any?
- Disposa del programari que vull tenir fàcilment disponible (és a dir, en els repositoris de manera que no cal compilar) i ben integrat en el sistema.
- És compatible amb la meva llengua materna?
Pot ser difícil trobar tota la informació que necessiteu des de les pàgines web de la distribució. Afortunadament, moltes distribucions suporten els Live CD, el que us permetrà posar-la a prova abans d'instal·lar.
Com obtenir el mitjà d'instal·lació
El mètode més comú per obtenir una distribució és descarregar-la des de la pàgina principal de la distribució. Compte, que les distribucions són grans -en general de 500 MB a 4 GB-, de maner que necessiteu una connexió a Internet ràpida. D'altra banda, algunes distribucions ofereixen enviar un CD o DVD per un petit càrrec. A més, algunes revistes de Linux inclouen el DVD, i sovint porten una distribució completa. Potser la solució més fàcil és demanar-li a un amic -si sabeu de qualsevol usuari de Linux-. La majoria de les distribucions són de codi obert, pel que és perfectament legal el copiar i redistribuir.
Si heu descarregat una distribució, el que teniu és un gran fitxer «iso». Ara heu de gravar un CD, DVD o memòria USB. És important que no el cremeu com qualsevol CD/DVD ordinari. El programari de gravació ha de tenir una opció especial per cremar imatges (o fitxers «iso»).
Nota